El pròxim dijous dia 5 d’octubre tornen a començar les classes d’anglès al Salt d’Idiomes. Ningú té ganes però ja s’apropa el dia.
L’horari és de les 17:40h fins les 19:05h.
Les classes es fan molt aburrides sobretot quan estem tota l’hora estudiant gramàtica i quan el professor o professora que ens toca és anglès/a perquè no s’entén res del que explica.
miércoles, septiembre 27, 2006
lunes, septiembre 25, 2006
Cada cop creix més l’assetjament escolar a Espanya
Els alumnes són cada cop més acosats pels companys.
Els estudis i les enquestes diuen que un de cada quatre alumnes, o sigui, un 23,3% pateixen assetjament de varies formes: des de els insults fins a les agresions.
Aquests assetjaments es produeixen en les escoles i els instituts des de primària fins a primer de batxillerat.
Es produeixen perquè normalment l’ acusat és el més dèbil.
Els estudis i les enquestes diuen que un de cada quatre alumnes, o sigui, un 23,3% pateixen assetjament de varies formes: des de els insults fins a les agresions.
Aquests assetjaments es produeixen en les escoles i els instituts des de primària fins a primer de batxillerat.
Es produeixen perquè normalment l’ acusat és el més dèbil.
martes, septiembre 19, 2006
El meu viatge d’estiu
A continuació us explicaré el meu viatge d’aquest estiu, presteu atenció:
Aquest estiu he fet un creuer pel mediterrani amb el vaixell S. S. Oceanic i he fet escala a: Niza, Mònaco i Montecarlo que estan situats a la costa blava de França. Després he passejat per Itàlia fent escala a Florència i Pisa, a Roma i per últim a Nàpols i a Pompeia. Però tranquils, aquí no acaba el viatge, a la última parada vaig canviar de continent, va ser a Àfrica. Vaig visitar Tunísia, en castellà Túnez.
Ara, només us he explicat els llocs, però encara heu de seguir llegint:
Son les cinc de la tarda i el vaixell ja s’ envà. Aquell dia tot era nou, i el més increïble era que tots els camarots, les sales, els menjadors... capiguessin dins del vaixell. Al matí següent quan ens vam despertar, ja ens trobàvem ancorats al davant del port de Villefranche al que vam arribar amb una espècie de llanxa en la que hi cabien unes cinquanta persones. Després vam anar a Niza, un poble amb cases de colors vistosos i molt famós pel mercat de les flors. Les tendes es trobaven en els carrers estrets. Una estona després de dinar vam tornar a agafar l’ autobús i ens vam dirigir cap a Mònaco.
A Mònaco vam veure el palau dels Grimaldi per fora, naturalment, i també vam veure el museu Oceanogràfic, aquí no ens va donar temps d’entrar. Just al davant estava el submarí groc de Jack Cousteau. Per últim, vam anar a Montecarlo, que era l’únic lloc que ens faltava per visitar aquell dia.
A Montecarlo el primer que vam veure va ser la Pol Position de la F1 i un tros del circuit, després vam veure el túnel, també de la F1 i la resta d’estona vam estar veient el casino per fora i veient els jardins del davant.
Aquell dia vam arribar una mica tard al vaixell. Tot el que vam veure aquell dia va ser molt bonic, a mi em va agradar molt.
El dia següent ja estàvem a Itàlia, al port de Livorno i de seguida vam agafar l’autobús per anar a Florència. Florència és una de les ciutats més boniques d’ Itàlia. A la plaça dels Uffizi es trobava la galeria dels Uffizi que és una galeria en la que hi han moltes obres de pintors i escultors famosos. Una mica més amunt, està el Ponte Veccio que és un pont vell que està ple de joieries caríssimes. Florència per a mi, va ser una de les ciutats que més em va agradar.
A la tarda, vam anar a Pisa. És un poble normal , amb urbanitzacions, l´ únic que té de característic es troba en un recinte molt gran. Dins del recinte podem veure la torre inclinada, la catedral, el baptisteri i el cementiri que està al costat.
Lo més curiós és la sensació que et dóna al veure la torre inclinada, notes com si d’un moment a l’altre s’hagués de tombar, és increïble. Jo us recomano que hi aneu.
El dijous, va arribar el dia més esperat quasi per a tothom, ens tocava anar a Roma!
Aquell dia ens teníem que aixecar molt d’hora si ho volíem veure tot.
Primer vam fer la ruta amb autocar que va ser: passar per davant del coliseu romà, donar una volta per tota Roma i com que el viatge havia sigut molt llarg, ja vam haver de parar i anar a la Fontana di Trevi. Allà vam dinar i al acabar vam tornar a pujar al autocar i ens vam desplaçar fins al Vaticà.
Allà, primer vam veure el museu vaticà amb moltes obres famoses i una que em va fer molta gràcia veure-la davant meu perquè l’ havíem estudiat a primer en el llibre de socials.
Al museu feia molta calor, cosa que en el següent lloc que vam visitar, la Capella Sixtina i la Basílica de San Pere més aviat feia fred.
Per a mi, lo més impressionant del viatge va ser la Capella Sixtina. Estava tota sencera pintada amb unes pintures impressionants fetes per Miquel Àngel.
Després vam veure un tros de la Catedral de Sant Pere perquè és tan gran que fan falta dos o més dies per veure-la sencera.
L’ antepenúltim dia ens va tocar anar al lloc on va néixer la màfia, Nàpols.
De Nàpols, lo poc que vam veure, ho vam veure en autobús. La part del port va ser la única que vam veure i francament estava una mica deteriorada.
Seguidament, sense baixar de l’autobús, vam anar cap a Pompeia. Des d’allà, es veia una perspectiva preciosa del Vesubi.
Les ruïnes de Pompeia són les restes de la ciutat que va destruir el Vesubi fa més de mil anys que estan en molt bon estat de conservació. A mi em van sorprendre molt.
El penúltim dia, vam anar a Tunísia, sincerament, a mi no em va agradar per lo brut i per la pudor del menjar d’allà. Però si em van agradar els records i les cases típiques blaves i blanques de Sidi- Bou- Said.
L’últim dia va ser per disfrutar el vaixell perquè ja fèiem el camí de tornada a Barcelona.
Jo recomano a tothom que ho hagi llegit, que faci aquest viatge, val la pena.
Aquest estiu he fet un creuer pel mediterrani amb el vaixell S. S. Oceanic i he fet escala a: Niza, Mònaco i Montecarlo que estan situats a la costa blava de França. Després he passejat per Itàlia fent escala a Florència i Pisa, a Roma i per últim a Nàpols i a Pompeia. Però tranquils, aquí no acaba el viatge, a la última parada vaig canviar de continent, va ser a Àfrica. Vaig visitar Tunísia, en castellà Túnez.
Ara, només us he explicat els llocs, però encara heu de seguir llegint:
Son les cinc de la tarda i el vaixell ja s’ envà. Aquell dia tot era nou, i el més increïble era que tots els camarots, les sales, els menjadors... capiguessin dins del vaixell. Al matí següent quan ens vam despertar, ja ens trobàvem ancorats al davant del port de Villefranche al que vam arribar amb una espècie de llanxa en la que hi cabien unes cinquanta persones. Després vam anar a Niza, un poble amb cases de colors vistosos i molt famós pel mercat de les flors. Les tendes es trobaven en els carrers estrets. Una estona després de dinar vam tornar a agafar l’ autobús i ens vam dirigir cap a Mònaco.
A Mònaco vam veure el palau dels Grimaldi per fora, naturalment, i també vam veure el museu Oceanogràfic, aquí no ens va donar temps d’entrar. Just al davant estava el submarí groc de Jack Cousteau. Per últim, vam anar a Montecarlo, que era l’únic lloc que ens faltava per visitar aquell dia.
A Montecarlo el primer que vam veure va ser la Pol Position de la F1 i un tros del circuit, després vam veure el túnel, també de la F1 i la resta d’estona vam estar veient el casino per fora i veient els jardins del davant.
Aquell dia vam arribar una mica tard al vaixell. Tot el que vam veure aquell dia va ser molt bonic, a mi em va agradar molt.
El dia següent ja estàvem a Itàlia, al port de Livorno i de seguida vam agafar l’autobús per anar a Florència. Florència és una de les ciutats més boniques d’ Itàlia. A la plaça dels Uffizi es trobava la galeria dels Uffizi que és una galeria en la que hi han moltes obres de pintors i escultors famosos. Una mica més amunt, està el Ponte Veccio que és un pont vell que està ple de joieries caríssimes. Florència per a mi, va ser una de les ciutats que més em va agradar.
A la tarda, vam anar a Pisa. És un poble normal , amb urbanitzacions, l´ únic que té de característic es troba en un recinte molt gran. Dins del recinte podem veure la torre inclinada, la catedral, el baptisteri i el cementiri que està al costat.
Lo més curiós és la sensació que et dóna al veure la torre inclinada, notes com si d’un moment a l’altre s’hagués de tombar, és increïble. Jo us recomano que hi aneu.
El dijous, va arribar el dia més esperat quasi per a tothom, ens tocava anar a Roma!
Aquell dia ens teníem que aixecar molt d’hora si ho volíem veure tot.
Primer vam fer la ruta amb autocar que va ser: passar per davant del coliseu romà, donar una volta per tota Roma i com que el viatge havia sigut molt llarg, ja vam haver de parar i anar a la Fontana di Trevi. Allà vam dinar i al acabar vam tornar a pujar al autocar i ens vam desplaçar fins al Vaticà.
Allà, primer vam veure el museu vaticà amb moltes obres famoses i una que em va fer molta gràcia veure-la davant meu perquè l’ havíem estudiat a primer en el llibre de socials.
Al museu feia molta calor, cosa que en el següent lloc que vam visitar, la Capella Sixtina i la Basílica de San Pere més aviat feia fred.
Per a mi, lo més impressionant del viatge va ser la Capella Sixtina. Estava tota sencera pintada amb unes pintures impressionants fetes per Miquel Àngel.
Després vam veure un tros de la Catedral de Sant Pere perquè és tan gran que fan falta dos o més dies per veure-la sencera.
L’ antepenúltim dia ens va tocar anar al lloc on va néixer la màfia, Nàpols.
De Nàpols, lo poc que vam veure, ho vam veure en autobús. La part del port va ser la única que vam veure i francament estava una mica deteriorada.
Seguidament, sense baixar de l’autobús, vam anar cap a Pompeia. Des d’allà, es veia una perspectiva preciosa del Vesubi.
Les ruïnes de Pompeia són les restes de la ciutat que va destruir el Vesubi fa més de mil anys que estan en molt bon estat de conservació. A mi em van sorprendre molt.
El penúltim dia, vam anar a Tunísia, sincerament, a mi no em va agradar per lo brut i per la pudor del menjar d’allà. Però si em van agradar els records i les cases típiques blaves i blanques de Sidi- Bou- Said.
L’últim dia va ser per disfrutar el vaixell perquè ja fèiem el camí de tornada a Barcelona.
Jo recomano a tothom que ho hagi llegit, que faci aquest viatge, val la pena.
viernes, septiembre 01, 2006
¡ Abajo el farsante!
DATOS:
- Título: ¡Abajo el farsante!
- Autor/a: Georgia Byng.
- Editorial: Ediciones SM.
- Idioma: Castellano.
- Año: 2005.
- Precio: 6,45€.
- Páginas: 108 páginas.
- Fecha lectura: Me lo leí entero el día 22-08-06.
RESEÑA:
Tom y Dan son dos hermanos que tienen que ir a pasar sus vacaciones con la abuela y eso les parece mala idea hasta que descubren que la abuela tiene novio. Se llama Arthur. Arthur, les dice a los niños que es un agente 007, que no se lo digan a nadie, y que si lo ven por la calle que hagan como si no le conocieran. Los niños sospechan i creen que Arthur no es trigo limpio.
Un día ven a Arthur con la señora Horsehock en un restaurante y un día que hablan con ella, les confiesa que Arthur es su novio. Entonces cuando se enteran de que Arthur le ha sido infiel a la abuela planean un atraco delante de las dos mujeres para dejar a Arthur en ridículo. Si queréis saber el final, leéroslo, os lo recomiendo.
Personajes- Tom, Dan, Marjorie, lady Horsehock, Arthur, Ana, la señora Bugsby.
Lugares- El salón de té, la casa de la abuela, el salón de belleza, restaurante El Pato Feliz.
Lenguaje- Se basa en un lenguaje informal.
Temas- La infidelidad.
VALORACIÓN:
- Clasificación: Este libro es muy divertido porque todos están medio locos.
- ¿Recomendarías su lectura?:
Sí, si te gustan los libros de comedia i de aventura.
- Valores que transmite:
Que no debemos fiarnos de los desconocidos.
WEBS RELACIONADAS CON EL AUTOR O LIBRO:
http://www.elcorteingles.es/libros/secciones/biografia/2.biografia.asp?ncodiaut=84269
http://www.elcorteingles.es/libros/producto/libro_descripcion.asp?CODIISBN=843483183X
- Título: ¡Abajo el farsante!
- Autor/a: Georgia Byng.
- Editorial: Ediciones SM.
- Idioma: Castellano.
- Año: 2005.
- Precio: 6,45€.
- Páginas: 108 páginas.
- Fecha lectura: Me lo leí entero el día 22-08-06.
RESEÑA:
Tom y Dan son dos hermanos que tienen que ir a pasar sus vacaciones con la abuela y eso les parece mala idea hasta que descubren que la abuela tiene novio. Se llama Arthur. Arthur, les dice a los niños que es un agente 007, que no se lo digan a nadie, y que si lo ven por la calle que hagan como si no le conocieran. Los niños sospechan i creen que Arthur no es trigo limpio.
Un día ven a Arthur con la señora Horsehock en un restaurante y un día que hablan con ella, les confiesa que Arthur es su novio. Entonces cuando se enteran de que Arthur le ha sido infiel a la abuela planean un atraco delante de las dos mujeres para dejar a Arthur en ridículo. Si queréis saber el final, leéroslo, os lo recomiendo.
Personajes- Tom, Dan, Marjorie, lady Horsehock, Arthur, Ana, la señora Bugsby.
Lugares- El salón de té, la casa de la abuela, el salón de belleza, restaurante El Pato Feliz.
Lenguaje- Se basa en un lenguaje informal.
Temas- La infidelidad.
VALORACIÓN:
- Clasificación: Este libro es muy divertido porque todos están medio locos.
- ¿Recomendarías su lectura?:
Sí, si te gustan los libros de comedia i de aventura.
- Valores que transmite:
Que no debemos fiarnos de los desconocidos.
WEBS RELACIONADAS CON EL AUTOR O LIBRO:
http://www.elcorteingles.es/libros/secciones/biografia/2.biografia.asp?ncodiaut=84269
http://www.elcorteingles.es/libros/producto/libro_descripcion.asp?CODIISBN=843483183X
Suscribirse a:
Entradas (Atom)